Hivern i la natura

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. 
Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud ), i acaba amb l'equinocci de primavera (al voltant del 21 de març en l'hemisferi nord i el 21 de setembre en l'hemisferi sud).
Es considera que coincideix amb les temperatures més fredes dels mesos de desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord i juny, juliol i agost en l'hemisferi sud.
Els arbres de fulla caduca perden les fulles.
Insectes, aràcnids, amfibis, rèptils desapareixen de la superfície de camps i boscos.Els quals estan hivernant o estan aletergats. a l'igual que molts mamífers.
Molts ocells han emigrat a terres més càlides.
Sembla que la vida s'hagi aturat i el que passa que està a l'espera de temperatures més suaus.
Els humans es agrada estar a temperares més càlides, pel que es recomana anar ben abrigats per no perdre molta escalfor corporal, quan el cos es refreda és molt fàcil que les nostres defenses baixin i llavors sigui un bon moment per emmalaltir.
Aliments amb alt contingut de vitamina C són un aliat molt bo per mantenir el sistema immunitari en bon estat. Els aliments rics en vitamina C són el pebrot vermell cru, el broquil cru,els cítrics, el kiwi...

A Barberà del Vallès en el miocè hi havia selva

14-12-2016 Programa Divendres de TV3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/divendres-14122016/video/5637554/#
Programa del Que qui com
Parlem d'antics primats de les nostres terres:
Fa 11 milions d'anys existia el Barbarapithecus ( trobades dents i ossos del braç), un simi que vivia en la selva ( semblant a  la larisilva de Canàries actual). És la època del Miocè mitjà, i el lloc avui en dia el Castell De Barberà. Menjava fulles, fruits secs i carnosos, això ho sabem gràcies a la troballa d'unes dents.Pesaria les femelles 5 Kg i els mascles 9 Kg. La troballa es va fer en els anys 70 i ara s'han pogut estudiar més a fons amb les noves tecnologies. En aquella època el Vallès Panadès era un depressió molt fonda.
Una altra troballa molt important és la Laia de fa 11,6 milions d'anys , aquest fòssil seria un pleobates ( s'han trobat ossos del crani i dents). Aquest exemplar menjaria fruits carnosos semblants a figues. La Laia va ser trobada en els Hostalets de Pierola.

Altres Jaciments de Catalunya estarien:
-A Masia de l'Hereuet (Ager) primats antics de 55 milions d'anys
-Jaume de Frontonyà. (Berguedà)
-Pontils.(Conca de Barberà)
-Sossís  (Pallars Jussà)primers primats prosimis (eocè) Intarcal (crespià) són restes d'un macaco parent dels actuals micos de gibraltar ( els quals van se introduIts pels romans, ja que estroben al nord de l'Àfrica)

La NASA capta posibles géiseres en una luna de Júpiter

El satélite es uno de los mayores candidatos dentro del Sistema Solar a albergar vida

La agencia espacial de EE UU cree haber encontrado chorros de vapor de agua saliendo de la superficie helada de Europa, la luna de Júpiter. Este satélite, de un tamaño similar al de la Luna, es uno de los principales candidatos dentro del Sistema Solar a albergar vida.

La NASA ha presentado hoy 10 observaciones de este satélite realizadas con el Telescopio Espacial Hubble

Se piensa que bajo el hielo de Europa hay un océano de agua salada dos veces mayor que todos los de la Tierra juntos. Este supuesto océano de Europa está sepultado bajo una gruesa capa de hielo de varios kilómetros, lo que suponía un reto adicional a la hora de estudiar su composición y por supuesto buscar posibles formas de vida en él.

La NASA ha presentado hoy 10 observaciones de luz ultravioleta de este satélite realizadas con el Telescopio Espacial Hubble. En tres de ellas, sucedidas entre enero y abril de 2014, se aprecian trazos de posibles chorros similares a géiseres saliendo cerca del polo sur del satélite. Las columnas de vapor de agua tendrían unos 200 kilómetros de largo.

ampliar foto

El Hubble captó las erupciones en Europa, visibles en la parte inferior izquierda, el 26 de enero, el 17 de marzo y el 4 de abril de 2014NASA

Si esos géiseres son reales “esto permitiría buscar vida en la superficie de Europa sin tener que taladrar el hielo”, ha explicado hoy Geoff Yoder, viceadministrador de la NASA. Los datos obtenidos no son concluyentes, ha advertido William Sparks, astrónomo del Hubble, aunque sí suponen nuevos “indicios” que se suman a los ya existentes. En 2012, otro equipo científico captó géiseres muy similares en la misma zona del satélite de Júpiter. De hecho los cálculos y simulaciones de la cantidad de material expulsado, así como la altitud que alcanza, son muy similares en ambos casos.

Los responsables del hallazgo han dicho que no pueden pensar en ningún otro fenómeno natural que haya podido producir los indicios observados por el Hubble y los datos han resultado tener “validez estadística”.

"Esto permitiría buscar vida en la superficie de Europa sin tener que taladrar el hielo", ha explicado el astrónomo William Sparks

Sparks ha señalado que los datos apuntan a que puede tratarse de erupciones intermitentes, lo que refuerza la hipótesis de los géiseres activos. “Si son reales, estos chorros tienen que ser intermitentes, pues los vemos en las otras siete imágenes tomadas por el Hubble”, ha explicado. Sin embargo, el astrónomo ha señalado que el Hubble está “al límite” en su capacidad de observar Europa y no podrá tomar imágenes de mayor resolución que permitan resolver la cuestión.

La Agencia Espacial Europea planea lanzar la misión JUICE en 2022, cuyo objetivo principal será estudiar el planeta gaseoso así como sus lunas Europa, Ganímedes y Calisto.

Font: El diari el País 27-9-2016

L'exoplaneta més proper a la Terra que té les condicions més semblants

26.08.2016 | 07:22

Recreació del planeta feta per ESO European Southern Observatory

LONDRES | EFE / DDG Un equip internacional d'astrònoms ha descobert un planeta semblant a la Terra que orbita la seva estrella, Pròxima Centauri, cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Els resultats de l'estudi d'aquest planeta, tan intensament buscat i batejat com Próxima b, es publiquen a la revista Nature, en un article que els seus dos primers autors són espanyols: el català Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres, i l'andalús Pedro J. Amado, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA).

«Aquest món rocós és una mica més gran que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar», afirma en una nota de premsa l'Observatori Europeu Austral (ESO ), i des dels telescopis els experts han aconseguit identificar el planeta. Proxima?b orbita al voltant de Próxima Centauri, una nana vermella que és l'estrella més propera al Sol i la possibilitat que hi hagi vida en els planetes al voltant d'aquest tipus d'estrelles és, a dia d'avui, objecte de debat entre la comunitat científica internacional.

Possibilitats n'hi ha però per verificar-ho encara queda molta feina per fer i moltes hores d'observació amb instruments, fins i tot, que encara estan per construir, explica a Efe Pedro J. Amado. «Parlar de vida al nivell de coneixement que tenim del planeta és anar massa lluny» atès que, entre altres coses, perquè un planeta tingui una temperatura sobre la seva superfície que permeti aigua líquida -el que fa possible l'aparició de vida, almenys com la coneixem- es necessita una atmosfera que el protegeixi i escalfi».

Si el nou planeta tingués atmosfera amb gasos que produïssin efecte hivernacle «seria suficient per escalfar aquesta mica més que necessitaria la seva superfície perquè l'aigua estigués en estat líquid», segons Amado, qui puntualitza que també cal demostrar, per tant, que existeix gel en aquest cos celeste. «Això són dos passos fonamentals», aclareix el científic, per a qui la troballa de Próxima b és «superexcitant» perquè el planeta és, a escala de l'univers, «aquí al costat, al replà de casa nostra». La seva estrella és molt fàcil d'aconseguir per a l'estudi, i per aquest treball es va observar durant el primer trimestre d'aquest any, a més d'usar dades públiques preses en els últims 16 anys.

Font: Diari de Girona

Troben un quart estat de la matèria en els ulls dels pollastres

Estudiant els cons que són petites cèl·lules sensibles a la llum que es troben en la retina, les quals permeten veure en color.
Els cons es classifiquen segons la mida i el color (violeta, blau, verd,vermell i un cinquè tipus capta nivells de llum diferent) que capten.
En un  primer moment va semblar que els cons estaven desordenats
Quan les dades es van posar en l'ordinador per seguir estudiant-los, van descobrir que tenien una configuració ordenada. Que consistia que cada cono no deixava que cap altre cono del mateix tipus estigués aprop d'ell i tots els conos distribuits en capes diferents a distància tinguessin una forma organitzada. Això se l'ha anomenat la hiperuniformitat desordenada.
Les cèl·lules en aquest estat són com cristalls que tenen una densitat de partícules consistents a gran distància , però alhora de líquids ja que tenen totes les propietats físiques en totes les direccions.
Això encara és més sorprenen ja que s'observa en un sistema biològic.

Sabeu que estats semblant s'havien observat en heli líquid i plasmes senzills.

Increïble oi!

El dolor no és incontrolable

Aquí tenim un reportatge molt interessant d'un metge espanyol, que ens fa reflexions sobre el dolor.
https://www.youtube.com/watch?v=o50EqjihebA&list=PLmRfYsslShmKMW5ekH5rw0dxp_hde-yq0

Una visita al Sincrotó Alba. ( nova tecnologia per l'investigació, molt més que el microscopi electrònic)

L'Alba és una font de llum, que obtenim de fer servir sistemes magnètics sofisticats, anomenats dispositius d'inserció, que produeixen llum de caracterísitques especials amb una brillantor extraordinàriament elevada.
És un complex d'acceleradors d'electrons destinat a produir feixos de llum extraordinàriament brillants en una amplia gamma de l'espectre electromagnètic.
Funciona produint electrons i s'acceleren en un accelerador lineal i després s'acceleren encara més en un sincrotó propulsor. Una vegada els electrons arriben a la seva energia de treball s'injecten en un tercer accelerador anomenat anell d'emmagatzematge. Quan els electrons circulen per aquest anell d'emmagatzematge, estan sotmesos a forces magnètiques que corben la seva trajectòria perden la seva energia  en forma de feixos intensos de llum de longuituds d'ona des de raigs X tous propers a l'ultraviolat fins a raigs X de més alta intensitat. Aquesta radiació s'anomena llum de sincrotó, no és una llum visible i  és recollida en les estacions de treball experimental on és utilitzada pels científics.

Són línies de llum de treball.( sortides de llum de sincrotó, desviació de la llum de l'anell principal)

Coberta de formigó per aïllar de radiacions de l'anell del sincrotó.

Esquema general del sindrotó

Braç robòtic

La radiació del mòbil

Estem rodejats de radiació, no hi ha cap estudi que sigui fiable i digui obertament els risc d'estar sotmesos a tanata radiació.
Pel carrar, a casa,  a la feina, hi ha un munt d'aparells elèctrics que emeten radiacions de diferents tipus, el risc per la salut  no està clar, però el que és cert, és que estem fets de cèl·lules i aquestes reaccionen davant de les radiacions, i no sempre són resultats positius per elles.
Per tant, davant del fet que el mòbil s'ha convertit en una eina indispensable i les tablets el segueixen, aquí tenim 10 consells per reduir els seus efectes en la nostra salut.

Deu consells per reduir la radiació del mòbil
http://habitatsalut.com/es/blog-2/178-10-consejos-para-minimizar-la-radiacion-de-los-telefonos-moviles

Consell només utilitze-los quan siguin imprescindibles! Sinó apagats estan millor i no gasten tanta energia!!!

Un futur mapa 3D de la nostra galàxia

El llançament del Gaia és una realitat:
Aparell que en òrbita a la Terra permetrà fer un mapa 3D de la nostra galàxia, situant cada una de les estrelles i tindren dades dels seus moviments, velocitats, sistemes solars...

Durant cinc anys, el satèl·lit Gaia recollirà dades de mil milions d’estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s’hagi fet mai. La missió té com a objectiu mesurar les distàncies, posicions, moviments i característiques físiques de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia amb una precisió sense precedents. El propòsit científic del projecte és desvelar la història de la formació i l'evolució de la Via Làctia.

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/12/031.html